Malaties que les paparres i les puces transmeten als gossos

Existeixen diverses malaties que les paparres i les puces transmeten als gossos.

13/7/2020
Malaties que les paparres i les puces transmeten als gossos

Al contrari del que molts es puguin pensar, aquests paràsits no només provoquen picor a les nostres mascotes sinó que també poden transmetre malaties importants com la Ehrlichiosis, la Babesiosis i altres parasitosis. A més de provocar-los-hi ferides, alèrgies, estrès i, fins i tot, anèmia.

La millor manera d’evitar tots aquests perills i mantenir la nostra mascota sana és la medicina preventiva mitjançant l’ús de repelents i antiparasitaris prescrits.

 

Ehrlichiosis i Babesiosis

Aquestes dues malalties es transmetren per la picada d’una paparra i, en alguns casos, l’animal les pot tenir totes dues alhora, cosa que porta a una malaltia greu.

Els símptomes o signes clínics són: letargia, depressió, anorexia, pèrdua de gana, febre, sagnat espontani pel nas, taques vermelles i pèrdua de pes. En els infectats per Babesia, l’orina pot arribar a ser hiperpigmentada, és a dir que és molt fosca, com el color de la coca-cola.

El diagnòstic: es realitza mitjançant anàlisi de sang on la principal característica de la malaltia és un nombre baix de plaquetes. També es pot observar anèmia i augment de la melsa entre d’altres canvis.

Cura i tractament: Com més aviat es diagnostiqui la malaltia, més grans seran les probabilitats d’èxit del tractament. Cada malaltia es tracta de manera diferent i varia de 21 a 30 dies.

 

Malalties per la picada de puces

Les puces poden contagiar malalties als gossos però també poden provocar:

  • Dermatitis o al·lèrgia a la picada de la puça: és una de les al·lèrgies més freqüents en gossos i gats. La saliva de la puça provoca una forta reacció al·lèrgica provocant una picor intensa amb pèrdua de pèl, ferides i mal olor.
  • Parasitosi: La puça pot transmetre un paràsit anomenat Dipylidium que provoca una diarrea intensa amb moc. En infestacions greus pot provocar atacs convulsius.
  • Anèmia: La puça s’alimenta de sang. Si el gat o el gos té una infestació elevada, pot presentar signes de pèrdua de pes i anèmia.
  • Estrès: Tant els gats com els gossos ho passen molt malament amb la picor intensa. Es rasquen constantment, arribant a patir un transtorns compulsiu per l’excés de pruïja. En pacients geriàtrics, amb problemes cardíacs i de columna, s’agreuja encara més perquè no poden rascar-se o es cansen ràpidament, podent tenir una crisi respiratòria per descompensació cardíaca.